lunes, 27 de octubre de 2008

Català

Potser només ets l'ombra rient i fugitivad'un desig obstinat a habitar dins la ment,i t'he cenyit entorn amb carn de pensamenti amb sang de mes batalles t'he fet encesa i viva.Amor, potser el suau sospirar que de tuve a mi, és tan sols la folla ressonançad'aquell desig fet música, i és, damunt ta semblança,ma pròpia joia el sol que s'hi atura i lluu.No hi fa res: jo t'hauré amat carnal i eterna;fugirà l'ombra, mes ja el meu únic destíserà allò meu que no mor, que morirà amb mi,-que tu sola, oh Amor, hauràs pogut saber-ne.